Quan no es té res a dir, més val callar. I quan un poeta pot i sobretot sap explicar millor un estat d'ànim que un mateix, més val deixar-li-ho fer.
LA NOIA DEL SEMÀFOR
Tens la mateixa edat que jo tenia
quan començava a somiar a trobar-te.
Encara no sabia, igual que tu
no ho has après encara, que algun dia
l’amor és aquesta arma carregada
de soledat i de malenconia
que ara t’està apuntant des dels meus ulls.
Ets la noia que vaig estar buscant
tant de temps quan encara no existies.
I jo sóc aquell home cap al qual
voldràs un dia dirigir els teus passos.
Però llavors seré tan lluny de tu
com ara tu de mi en aquest semàfor.
(Joan Margarit)
Tens la mateixa edat que jo tenia
quan començava a somiar a trobar-te.
Encara no sabia, igual que tu
no ho has après encara, que algun dia
l’amor és aquesta arma carregada
de soledat i de malenconia
que ara t’està apuntant des dels meus ulls.
Ets la noia que vaig estar buscant
tant de temps quan encara no existies.
I jo sóc aquell home cap al qual
voldràs un dia dirigir els teus passos.
Però llavors seré tan lluny de tu
com ara tu de mi en aquest semàfor.
(Joan Margarit)
ostres, molt bonic però tan trist... potser sí que alguns tenen predestinat no trobar mai al seu altre i conéixer la cara més fosca de l'amor, però no vull creure-m'ho no s'ha de perdre l'esperança! De tota manera, realment genial en Margarit, bonic molt bonic però quina melangia que en desprèn ;-(
ResponEliminaPtó,
M.