QUANTS MÉS SEREM....?

He llegit a alguna banda que en els darrers 50 anys Catalunya ha doblat la seva població. Dels 3,8 M d'habitants el 1960 ara som ja 7,5 M. Enhorabona! Això demostra que encara som un país atractiu, actiu, pròsper,....Enhorabona?

Segons dades del promptuari de dades de The Economist, edició 2010, l'any 2007 a la Xina hi havia 1.331 M d'habitatns, a la India 1.135 M i a EEUU 304 M, per citar només els tres països més poblats del planeta. Per al 2025, es preveuen 1.453 M a la Xina, 1.431 M a la India i 358 M a EEUU.

Em fa por. I no perquè siguin aquests països o uns altres, tant hi fa. La qüestió és: és assimilable un creixement constant, infinit, de la població mundial? Si ja ara els recursos i aliments, mal que injusta i terriblement malrepartits, són els que són, serem capaços d'anar-ne creant més i més...també fins a l'infinit? I l'espai per a habitar, no s'esgotarà? Sigui en 100, 200 o 300 anys, a aquests ritmens de creixement, quedarà planeta físic per a habitar?

D'acord que fins ara la Humannitat hem estat capaços d'idear, inventar, perceberar per tal que sempre anem endavant i ens en sortim de totes. Tanmateix, també em fa la sensació que, donat que als que vivim ara ens queda lluny (i no viurem) el moment en què arribem al límit, anem fent i els qui vinguin ja ho resoldran, com s'ha anat fent en tot i al llarg de generacions.

Francament, en la qüestió del creixement demogràfic, no tinc clar que la millor solució passi per deixar el problema per als qui vindran.