Arran de la recent revifada del debat sobre la modificació de la llei electoral i la possibilitat de les llistes obertes, etc..., m'ha vingut al cap un passatge del dietari que l'advocat i polític Amadeu Hurtado escrigué entre maig i setembre de 1934 (Abans del sis d'octubre (un dietari), Amadeu Hurtado, Ed. Quaderns Crema, 2008).
A banda de ser una lectura d'una evident (i no sé si dir preocupant o il.lustradora) actualitat arran de la sentència pendent del TC sobre l'Estatut (calc de la situació viscuda fa 75 anys amb el Tribunal de Garanties i la Llei de Conreus), és també un testimoni vivíssim d'uns moments molt agitats en la política del nostre país.
En l'entrada del dia 21 d'agost, Hurtado hi anota: "L'amic Martí Esteve insisteix que jo no surti del partit. Es refia que la llei de representació proporcional ens donarà una participació més activa en la direcció política del país, i ell està disposat a rompre la coalició si aquella llei no és aprovada aviat tal com està convingut i tal com ell creu que interessa a tots els partits que s'han coalitzat".
Han passat 75 anys. I diga-li representació proporcional o el que li escaigui (és interessant l'exercici de rellegir-ho afegint "d'elecció directa" allí on ell parlava "de representació proporcional"). El cas és que el debat sobre el sistema electoral català tinc la sensació que ha avançat poc i els qui se senten amb ganes de sortir dels partits per aquest motiu segueixen sent-hi.
De fet ja ho vèia el mateix Hurtado (21 juliol): "Potser la llei de representació proporcional (diga-li d'elecció directa) podria adobar el nostre cas; però no crec que els que manen tinguin cap interès a fer aquella llei mentre sàpiguen que poden comptar, com ara, amb l'adhesió resignada del nostre partit (diga-li els nostres militants)"
10 de gener 2010
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada